Aina Pijoan

Aina Nash Alex Sasha

Vaig conèixer a l’Àlex Gómez Máximo a l’octubre de 2008 quan treballava al Servei d’Atenció Carrilet (SAC), realitzant tractaments com a psicòloga de nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). L’Àlex i la seva família buscaven un servei que els pogués explicar què li passava al seu fill i on poder-los ajudar a comprendre i fer-se càrrec de les dificultats que presentava. Vaig realitzar el procés diagnòstic confirmant que l’Àlex era un nen amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), i una vegada explicat i proposats els objectius terapèutics als pares vam iniciar el tractament setmanal.

El procés realitzat amb l’Àlex va ser complex, el treball es va fer conjuntament amb la família i l’escola ordinària, sempre coordinats i avançant de manera conjunta. Tots estàvem molt implicats per tal que l’Àlex cada vegada tingués una millor qualitat de vida i anés desenvolupant els recursos necessaris per comunicar-se, relacionar-se i expressar-se d’una manera més adequada i connectada amb el món que l’envoltava.

L’evolució durant el tractament va ser molt bona. A nivell individual l’Àlex va anar aprenent a regular-se, a comprendre i comunicar, a expressar el seu afecte i necessitats, a sentir-se estimat i estimar d’una manera més tranquil·la i segura, cada vegada tenia més confiança en sí mateix i en sentir-se capaç de fer-se gran, de fer cada dia més coses que el feien sentir feliç. Amb la família vam treballar el seu procés personal com a pares de l’Àlex, a comprendre les dificultats, i com acompanyar i contenir al seu fill en el patiment. I finalment amb l’escola ordinària vam fer un treball de coordinació i seguiment per tal que l’entorn de l’Àlex a nivell escolar fos el millor possible. Aquesta tasca la va fer de manera més específica altra psicòloga del servei, que també va col·laborar en la realització d’un seguiment mensual amb la família.

Cal esmentar que es va iniciar un tractament amb medicació per ajudar a l’Àlex en les seves dificultats per regular les conductes més disruptives que interferien en el tractament de psicoteràpia, en la relació amb als pares i l’escola. A partir de l’inici del tractament farmacològic aquestes conductes van quedar molt més contingudes facilitant que l’evolució del procés fos més fàcil i positiva. Aquesta tasca la va fer la psiquiatra del servei fent un seguiment psiquiàtric i psicofarmacològic de l’Àlex i assessorament als pares amb freqüència periòdica.

El tractament amb mi va finalitzar al juliol de 2010, quan per qüestions laborals vaig deixar de treballar al Servei d’Atenció Carrilet (SAC). El comiat va ser tranquil, serè, però amb pena i enyorança. L’Àlex va continuar sent atès per una altra psicòloga del servei, i sempre va quedar molt reforçada la necessitat de continuar treballant amb ell, tant per les dificultats que encara presentava com per la bona evolució que estava fent, i la gran quantitat de recursos que cada vegada era més capaç de desplegar. Calia treballar molt encara, aprofitant que l’Àlex s’estava beneficiant molt d’un espai de psicoteràpia. I així em consta que va ser.

Quan penso en la història de l’Àlex, el seu origen, la seva trobada amb els que serien els seus pares, el seu viatge intern, els impactes que va patir els primers mesos de la seva vida, sento que és un lluitador, que és molt valent, que se’n sortirà, que s’ho mereix, i els seus pares també. Recordo com venien cada setmana a treballar amb mi, compromesos, confiats, agraïts. I aquesta actitud l’han tingut fins ara. I l’han de continuar tenint. Aquest és un pilar fonamental per la bona evolució de l’Àlex, la il·lusió, l’esperança, la confiança, la creença.

Els nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), quant abans siguin tractats millor és el pronòstic. I el final del tractament no té un objectiu concret. Les expectatives que poden plantejar-se uns pares en millorar la qualitat de vida del seu fill no tenen fi ni límit. Els pares de l’Àlex sempre han lluitat per conèixer, aprendre i oferir al seu fill tot allò que era positiu per a la seva evolució. I així ho continuen fent.

L’Àlex ha canviat molt des de que el vaig conèixer, i cal que encara canviï més, cal acompanyar-lo, oferir-li un espai, un tractament, una teràpia, que continuï estimulant els seus recursos i capacitats. No és just que no sigui així. Per aquest motiu la família em va informar de les dificultats que estaven tenint per continuar amb els tractaments realitzats fins ara, i conjuntament amb tots els professionals que hem intervingut en l’atenció i tractament del nen vaig decidir redactar aquest escrit, perquè serveixi de testimoni, de crit i de denúncia, per trobar i reunir les ajudes que siguin necessàries per tal que tot continuï endavant, i sentir-nos contents de que ha valgut la pena, perquè lluitar sempre val la pena.

Com a psicòloga i psicoterapeuta dono fe que és molt important que l’Àlex, i la seva família, puguin disposar dels recursos necessaris per continuar treballant i tractant les dificultats que presenta el nen com a conseqüència del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) que pateix.

Aina Pijoan i Mas
Psicòloga i Psicoterapeuta,
Número de Col·legiada 14056
Barcelona, 18 de Gener de 2013

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *