Qui és l’Àlex?

Som l’Anselmo i la Carmen, els pares adoptius de l’Àlex (nascut el 2002) i na Vika (nascuda el 2004), tots dos d’origen rus.

Anselmo, Carmen, Àlex i Vika

L’Àlex va arribar a la nostra família amb 18 mesos d’edat. Als pocs mesos amb nosaltres el seu estat físic va anar millorant. Però a partir dels 2 anys d’edat, es van fer evidents alguns trets peculiars en el seu comportament que es van accentuar a mesura que va créixer: hiperactivitat excessiva i incontrolada, tenia moltes pors i inseguretats, li costava fixar la seva mirada en algú, el seu vocabulari s’anava empobrint i repetia paraules sense cap sentit, no es relacionava amb els seus iguals, hipersensibilitat als sons forts, desconnexió del món que li envoltava, etc. Vam consultar a diversos metges, a la recerca d’alguna resposta. Però amb tan curta edat tots ens deien el mateix: l’Àlex presentava desordres emocionals a causa de la greu manca afectiva soferta en els primers 18 mesos de la seva vida.

En el 2008, en complir els sis anys, se li va diagnosticar el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) en el Servei d’Atenció Carrilet (SAC) de Barcelona. La notícia va ser molt dolorosa, però al mateix temps vam sentir alleujament, ja que, després d’anys de preguntes sense respostes, vam ser informats de com se li podia ajudar. Per fi, vam poder concentrar els nostres esforços a donar-li a l’Àlex una atenció ajustada a la seva discapacitat, uns recursos terapèutics que necessitava per poder desenvolupar-se i avançar, contenint així el seu patiment. Tots ells d’accés privat, els quals mai han estat coberts per la Sanitat Pública, per la qual cosa fins avui nosaltres, el pares, hem assumit íntegrament tots els costos dels tractaments.

En el 2011, l’Associació Crit Gossos d’Assistència de Catalunya (abans Somriures Ctac), van cedir a l’Àlex com a usuari, sense cap cost per a la família, a la Cala, un gos d’assistència amb la classificació de gos per a persones amb TEA, que de seguida es va convertir en la seva fidel amiga, ajudant-li a tenir confiança amb el seu entorn i formar vincles afectius estables, aportant-li calidesa, emocions, companyia i benestar.

Nash Alex Sasha (4)

En aquests anys d’esforç, constància i dedicació l’Àlex ha madurat, té un vocabulari molt ampli en català i castellà, formula preguntes a si mateix i als altres, es fa entendre, mostra interès per aprendre, col·laborar, participar, entretenir-se amb els seus jocs, descobrir el món que li envolta, raonar independentment, relacionar-se amb els altres, organitzar les seves rutines, cada vegada amb major autonomia, fins a intenta bromejar (!) – cosa impensable fa tan poc. Fent que es percebin els canvis positius i el seu progrés personal.

Si mantenim els tractaments terapèutics especialitzats, això es traduirà en benefici del seu desenvolupament i qualitat de vida, permetent-li ser una persona adulta segurament amb límits, però autònoma i funcional. L’autisme és un trastorn del desenvolupament que es manifesta des de la infantesa, pel qual no existeix cura i que requereix d’un tractament constant molt exigent en molts aspectes inclòs l’econòmic. Si l’Àlex deixa de rebre el suport professional necessari i vital en aquests anys crucials per al seu desenvolupament, condicionarà la seva vida immediata i futura a limitacions molt serioses.

Veureu, a mitjans del 2011 vaig perdre el meu treball i a principis del 2013 l’Anselmo, el meu marit, també va perdre el seu. Això va reduir substancialment les nostres possibilitats i encara que l’Anselmo va aconseguir incorporar-se aviat a un nou lloc de treball, la situació general no ha millorat prou, ja que la crisi va posar les seves rectificacions en el salari i les condicions de l’ocupació.

Hem decidit fer aquesta Crida Solidària que consisteix a recaptar fons per als tractaments de l’Àlex per no perdre anys d’un minuciós treball que s’ha fet fins avui i no reduir els horitzons vitals del nostre fill per les circumstàncies de precarietat que esperem siguin passatgeres.

Sabem que la crisi està copejant fortament les llars i vides de milers de persones, no només al nostre país, i cada cas concret té els seus rostres i els seus cognoms, amb drames i històries que explicar. Nosaltres hem decidit mostrar els nostres, donar a conèixer el nostre cas i buscar suport fora entre les persones que poden prestar-nos la seva ajuda i fer la vida de l’Àlex més digna.

Nash Alex Sasha (5)

Qualsevol mecenatge, per insignificant que pugui semblar, serà benvingut, molt esperat i agraït amb sinceritat, perquè ens permetrà seguir amb els tractaments de l’Àlex. Avui l’Àlex és com és gràcies a l’ajuda que ha rebut dels professionals psicoterapèutics. L’Àlex ha canviat molt però ha de canviar molt més i per aconseguir-ho encara requereix ajuda professional. Educar a un nen amb TEA és un esforç incessant, intens i perllongant en el temps, una carrera de fons, amb obstacles i nombroses etapes i relleus en el camí, amb una meta llunyana, però molt gratificant – una vida feliç i plena.

Moltes gràcies a tots per llegir-ho fins al final.

Anselmo i Carmen,