Montse Vilà

Montse Vilà i Àlex

Em dic Montse Vilà i sóc la mestra d’Educació Especial d’una escola ordinària de la ciutat d’Igualada a la comarca de l’Anoia.

El primer any que jo vaig tenir a l’Àlex va ser al curs escolar 2010-2011. Des del començament l’Àlex es va mostrar interessat i vènia content a l’aula d’Educació Especial tot i que, si no l’entorn, la mestra era diferent a l’anterior que ell havia conegut. Es podria pensar que aquest canvi li suposaria un trasbals, però realment l’adaptació va ser molt ràpida i agradable.

L’Àlex assistia a classe cada dia amb un “conflicte-obsessió” nou. Sovint aprofitàvem aquest tema que a ell l’interessava en aquell moment per iniciar l’estona dedicada diàriament a l’expressió oral i després el reconduíem cap a on ens interessava de parlar aquell dia.

Mica en mica i després de ben bé un curs, aquestes obsessions diàries es van anar reduint progressivament en la mesura en la que ell agafava confiança en ell mateix i aprenia a superar aquelles pors i inseguretats que el dominaven.

Amb l’Àlex i amb persones amb la seva problemàtica és important al començament de la sessió de classe o abans d’iniciar qualsevol altra activitat, explicar-li què farem aquell dia i en l’ordre en què ho tenim previst perquè això li dóna seguretat i no hi ha sorpreses que després ell no pot controlar.

El treball d’escola amb l’Àlex el comencem fent la rutina que aviat va fer ell sol: data (dia, mes i any), temps atmosfèric (relacionant-lo amb l’estació de l’any) i horari escolar del dia.

En aquell moment l’Àlex cursava segon d’Educació Primària. Anava a la piscina amb la resta de la classe i participava de les activitats de l’escola: teatre, sortides, colònies, tradicions… L’Àlex és un nen integrat al màxim amb la resta dels companys i companyes de l’escola.

És carinyós i educat. Té assolits els hàbits d’autonomia personal i d’higiene i és endreçat i metòdic a l’hora d’endreçar el material i les seves pertinences.

És capaç d’expressar els seus sentiments i estats d’ànim amb força claredat. Abans hauria estat impensable que et digués què li passava si l’adult no l’ajudava a expressar-ho.

Demostra independència per moure’s per l’escola i és molt més sociable del que es podria esperar.

De tota manera, cal esmentar aquí que la situació actual de l’Àlex ve donada en gran mesura per l’esforç i la dedicació dels pares en primer lloc i després per la de tots els professionals que treballen amb ell des de la seva pròpia especialitat. La seva progressió personal no avançaria si els tractaments –teràpies terapèutiques- que ara se li dediquen s’aturessin.

Àlex, de veritat et desitjo que continuïs sent la personeta tan especial com ho estàs sent per mi des que et conec.

Montse Vilà i Tarrés
Mestra d’Educació Especial
15 de març de 2013

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *